"Com utilitzar la comunicació per a canviar el món"

Lara Costafreda treballa desenvolupant projectes d’il·lustració i direcció creativa per a publicacions, marques i agències a nivell internacional. Alhora, impulsa projectes d’impacte social relacionats amb la immigració, el racisme, la cultura de la pau, l’ecologisme o la justícia social, entre d’altres.

En el seu camí, va descobrir quin era el seu rol i el joc que jugava aquí. Aquest enteniment no només va venir amb claredat sobre el seu propòsit, sinó també amb una considerable pressió des de baix. L’expectativa no era fer alguna cosa transcendental; des d’un lloc tan diminut que gairebé era invisible, bastava amb aportar un gra de sorra allà on fos possible, en el moment precís per actuar i així contribuir a la transformació.

Va reflexionar sobre les seves habilitats i experiències, reconeixent que havia dedicat anys a la comunicació, ajudant a marques, empreses i projectes a vendre més i promoure un estil de vida que incorpora els valors que havien discutit. La idea va ser prendre totes aquestes eines i estratègies i aplicar-les en àrees que generalment no reben atenció. Va imaginar fer que l’acollida de persones refugiades fos atractiva, o que els venedors ambulants de Barcelona generessin interès, en lloc de focalitzar en l’última bossa de moda. Aquesta visió va ser un punt d’inflexió.

Es va veure a si mateix com una plataforma sostinguda per pilars que representen el sistema actual, al qual podien cridar capitalisme o qualsevol altre nom. Entre aquests, la comunicació jugava un rol crucial, explicant i justificant el que estava «bé». Aquest poder era significatiu, perquè sense ell, el model de vida prevalent no existiria. Però hi havia qui proposava un canvi, introduint una nova base i suggerint que hi havia altres modes d’operar. No era necessari seguir topant amb la mateixa pedra; podien optar per un enfocament diferent, cuidar-se més els uns als altres, protegir el nostre planeta i viure de manera diferent. En essència, es tractava de qüestionar i eventualment frenar la dinàmica de l’hiperconsumisme i l’hiperindividualisme