"Veure el món a través de les lletres dibuixades"

Pregunta d’examen: quantes dissenyadores de tipografia coneixes? I quants dissenyadors de tipografia coneixes? En aquesta ocasió, les SúperGirls (la Nora, la Marina i la Marta) han entrevistat una referent de les lletres dibuixades. Aquest és el FemFetén! núm. 3.

L’home del sac

Sents temor per la tipografia? Laura Meseguer no. I potser després d’escoltar-la, aquesta por baixarà d’intensitat i voldràs donar-te l’oportunitat d’acostar-te a la tipografia des d’un altre angle: amb curiositat i amb tot el temps del món.
La Laura, a més de ser dissenyadora gràfica, dissenya tipografies. I de fet al sector és reconeguda per això.
Però, on comença aquesta passió? D’alguna manera, ella ho relaciona amb la impremta que el seu pare i el seu oncle van heretar de cop i volta, en morir el seu avi. Si ets jove potser desconeixes com eren les impremtes de fa uns anys. La qüestió és que tot era manual, molt analògic (un exemple: aquí). Però també ho relaciona amb el fet que la seva mare li va ensenyar a escriure amb quatre anys. O que de petita llegia des de l’autobús els rètols de les botigues. Així que la Laura veu el món a través de les lletres dibuixades.

Entrar a la tipografia de manera orgànica

Diu que va entrar a la tipografia de manera orgànica. Seleccionava tipografies per a dissenyadors en una agència a la que arriba Josema Urós. Va ser aquest qui la va convidar a formar part de Type-o-tones juntament amb Enric Jardí i Joan Barjau. Sí, era l’única noia i la jove. Des de llavors han passat 30 anys.
I això és el que destaca la Laura sobre la tipografia: acostar-s’hi com un procés, com un viatge en el temps. Learning by doing. Aprendre requereix temps. I si vols ser mestre d’alguna cosa, has de practicar, practicar, practicar.

Tipo G, l’escola

A més de fer classes en algunes escoles de Barcelona, amb un grup de col·legues tipògrafs, el 2019 van llançar una escola (fora del marc de Bolonya): l’escola Tipo G. Ensenyen aquells que volen apropar-se a la tipografia i perdre-li la por. Aquesta por dels dissenyadors a escollir malament les tipografies. Perquè la tipografia imposa.
La Laura diu que la tipografia òbviament té una part funcional i una altra estètica. Ella s’hi apropa de la mateixa manera que ho fa quan s’acosta a una marca: es demana quins són els seus atributs. Els alumnes que passen per la seva escola es converteixen en millors dissenyadors perquè passen a entendre aquests aspectes, aquests atributs de què parla. I després cal explorar i permetre’s l’error. Equivocar-se és aprendre.

Allò glocal i la passió pels accents

Per altra banda, la tipografia té un aspecte global i un altre de local. A diferència d’altres subdisciplines del disseny, és una disciplina molt col·laborativa amb altres professionals de qualsevol part del món. L’ego queda en segon terme per aquest motiu.
Sobre l’aspecte local, recalca que no totes les tipografies estan dissenyades per a certs idiomes. Les que no inclouen accents difícilment poden ser utilitzades per idiomes com el francès o el català. De fet, la Laura reconeix que una de les seves passions és dissenyar els accents de les tipografies. Pel que fa a lletres, la que més li agrada dissenyar és la minúscula. I li fan ràbia les tipografies que no estan espaiades.

Societat, política i tipografia

D’altra banda, i encara que potser no ens n’adonem, és una disciplina relacionada amb la societat. Un exemple d’això, és l’emoció que van sentir els ciutadans de Lleida en una exposició que va muntar a La Panera en què va portar (literalment) les lletres de comerços emblemàtics de la capital. Es va titular La Invisible. Va portar les lletres del carrer i les va acostar a les persones i així es van adonar que és un patrimoni que cal conservar.
Què és una tipografia forta o bella? Aquella que es llegeix bé de nit a una pantalla mòbil. I fins que no utilitzes una tipografia, no està acabada. La Laura opina que utilitzar Helvètica ja no és neutral sinó una declaració d’intencions.
I és que l’ús de la tipografia és polític. És màrqueting, és identitat. Un exemple que ens dóna és Google: la quantitat d’empreses que volen fer servir una tipografia que els apropi, per mimetisme, als valors que representa Google. No entrem detalladament a discutir quins són aquests valors. Però clarament qualsevol empresa s’emmiralla en l’èxit que ha aconseguit Google i aquest èxit en part el busquen mimetitzant la tipografia.
Òbviament, no només mimetitzant s’aconsegueix aquest èxit. I, de fet, si posem un peu al tema de la marca personal, la Laura precisament ens explica que molta gent es vol diferenciar a través de la tipografia.

Les tipografies són totes femenines.

Rumba, Sisters, Adelita, Maca, Lalola, Ella. Per a la Laura les tipografiess són femenines. Era una cosa inconscient fins que Eider Corral ho va veure clar com a comissària de l’exposició que a Blanc vam organitzar el 2020 sobre el treball de Laura, Beautiful People. Així que les bateja també amb noms femenins. I atenció perquè en el pòdcast ens explica com van sorgir alguns d’aquests noms.

Dones referents

Al llarg del pòdcast, la Laura parla -com a referents personals seus- de l’holandesa Irma Boom, la txecoslovaca Zuzana Licko pionera a adaptar i crear tipografies digitals, o la catalana Pati Núñez que va ser la primera dona a rebre el Premio Nacional de Diseño en una data no tan llunyana com és el 2007. A més, la Laura ens ha explicat que hi ha un projecte de recerca que està demostrant que les dones eren rellevants als estudis als anys 40, 50, etc., encara que no fossin visibles.